El passat 12 de novembre, la
Comissió de l’AFA Famílies amb Veu va iniciar el cicle de xerrades del curs 2018-2019 convidant
Elisenda Pascual, psicòloga, psicoterapeuta i diplomada en pedagogia sistèmica, per parlar-nos dels
“Límits, un camí d’Amor i Respecte”. Us fem en aquest article un petit resum d’aquesta interessant trobada.
L’Elisenda Pascual ens va explicar com és de necessari posar límits des de l’amor i el respecte per acompanyar el creixement dels nostres fills i filles. El primer que cal fer com a pares i mares és acceptar les nostres vivències per ser conscients del que volem i el que no volem reproduir en la criança dels nostres fills i filles. Treballant els límits des d’una mirada positiva, sense ser cohercitius, i posant uns límits clars aconseguirem que els nostres infants els assimilin i els repercuteixin en la seva adolescència i vida adulta.
Per posar límits des de l’amor i el respecte hem d’entendre les necessitats reals que té cada infant en la etapa que viu i donar suport emocional des de la calma. Hem d’actuar de forma forta i assertiva, però mai violenta. Ens hem d’apropar, mantenir un contacte i oferir alternatives vàlides que no traspassin els límits que hem posat. Exemples:
- “M'han castigat a classe per estirar els cabells”. Si acompanyem emocionalment a aquest infant (preguntem sense jutjar i en calma, què ha passat), potser ens explica que abans li han donat 3 patades i que, com encara no controla l’impuls que li genera la ràbia de rebre 3 patades, sense pensar, ja que encara no sap fer-ho per etapa evolutiva, el seu cervell no està prou madur, la seva resposta automàtica ha estat estirar els cabells. Tenint informació del precedent i de com ha actuat, li podem explicar que ningú ha de pegar ningú.
- Posem el límit de no jugar a pilota a casa però podem oferir l’alternativa de jugar amb una pilota de paper o de sortir a jugar al carrer.
Cal tenir en compte que les emocions són vàlides i necessàries totes, tant l’alegria com la tristesa o la ràbia. L’objectiu no és eliminar emocions sino saber gestionar-les. Per exemple, per ajudar l’infant a canalitzar la ràbia podem oferir-li un espai tou, un “coixí de la ràbia” on poder colpejar o cridar quan sigui necessari.
Hem de posar límits amb amor i fermesa perquè l'infant es senti segur. Necessiten la nostra mirada i reconeixement, la nostra presència. Podem fer-nos aquestes 3 preguntes, si alguna la responem amb un sí, és que es necessita posar un límit:
- Això que està fent, li fa mal a ell/a mateix/a?
- Li fa mal a altra persona o ésser viu?
- Fa malbé alguna cosa material?
Cada no necessita un sí: A les parets de casa no es pinta, pots pintar a un paper. Cridar a una capsa de crits. No peguem a persones, però pots colpejar un coixí. No insultem a persones, però pots dir-los a la capsa dels insults (és millor no castrar-los, estan experimentant la força de les paraules per fer-se més grans). Els podem ajudar a validar què li passa posant-li paraules: “Dius capullo perquè estàs enfadat?” Els infants no són dolents, els fem dolents.
Passar-se els límits pot tenir conseqüències, que son relatives al que ha passat, però el càstig és inconnex, què té a veure fer mal a algú i quedar-se sense tele o sense pati? Un/a nen/a que es porta malament té dolor i l'hem d'acompanyar i ensenyar-li conseqüències. Si castiguem, el dolor que sent, es farà més gran. Per exemple:
- Una nena pega a un nen. Contenir a l'agressora perquè no continui pegant, estar al seu costat per acompanyar el seu dolor (pel qual està pegant) i estar al costat de la víctima agredida.
- Un infant que no es vol dutxar. No li deixem continuar jugant o fer altres activitats fins que es dutxi perquè no està net per fer-ho. Pot saltar-se el sopar i anar a dormir si la situació s'allarga.
Finalment, cal recordar que cada etapa de desenvolupament té necessitats, que són diferents dels desitjos. Per exemple, dels 3 als 6 anys, és una necessitat anar sense roba o tocar-se els genitals, però en canvi és un desig menjar una llaminadura.
Aquí us deixem un enllaç a un article on la pròpia Elisenda explica els
“Límits, un camí d’Amor i Respecte”. Us convidem a llegir-lo i a estar atentes a les properes xerrades que programarem des de la comissió. En concret, la propera cita amb l’Elisenda serà el
divendres 5 d’abril, quan vindrà a oferir-nos la Xerrada-Taller
“Recursos per a gestionar les emocions”, dirigida a famílies i professorat amb infants de 3 a 7 anys.
